Adéu a l’elecció de llengua, endavant la castellanització!

 

Foto: Gabriel Timoner Sampol i Fernando Bonnín Roca

Qui se’n recorda ara del pla pilot d’elecció de llengua? La mobilització d'entitats com l’Assemblea de Docents, l’Obra Cultural Balear i la Plataforma per la Llengua, juntament amb el desinterès del PP per promoure’l, han fet fracassar l’invent dels fatxes de Vox. El 96’7% de les escoles no s’hi han adherit, i el 78,5% de les famílies ha triat el català com a llengua vehicular. Resultat? El nou curs escolar serà com els anteriors: un desastre pel que fa a l’ensenyament del català.

Recordem que segons les dades d’Inspecció educativa, recollides a l’avaluació de competències que es va fer el curs 2017-18, el 45,3% dels alumnes de 6è de primària tenia un nivell oral de català baix o molt baix. De llavors ençà la Conselleria d’Educació, tant la del PSOE com la del PP, no ha fet res per millorar aquestes xifres, i tot això sense cap pla d’elecció de llengua pel mig.

Si ens hem de remuntar a sis anys enrere, per cert, és perquè l’òrgan encarregat de les proves, l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE), no ha tornat a avaluar la competència lingüística fins el curs passat i encara no en coneixem els resultats. Fa uns dies el Consell d’Europa ha estirat les orelles al IAQSE per aquesta deixadesa. És una vergonya i un escàndol que a ca nostra gairebé ningú no hagi aixecat cap veu acusatòria durant tots aquests anys, i que hagi hagut de venir un comitè d’experts a rentar-nos la cara.

El Consell d'Europa també assenyala al seu informe que la situació del català a les Balears ha empitjorat a Educació Infantil, Primària i Secundària, en especial a l’escola privada i concertada i a la Formació Professional. Cosa que no és cap sorpresa i ens du a la pregunta cabdal: per què avança la castellanització de l’escola?

No hi ha dubte que el motiu principal és la invasió mediàtica castellana, impulsada sense manies per l’Estat espanyol. Però si ens hem de centrar en l’escola, un dels escassos àmbits on podem intervenir, l’elefant dins l’habitació, el secret a veus, és l’incompliment flagrant del Decret de mínims, que obliga a impartir com a mínim la meitat de l'horari en llengua catalana. Inspecció educativa, desatenent els seus deures, no ha verificat mai si s’aplica ni l’ha fet complir. Martí March, el conseller del PSOE, ho admetia obertament quan deia que ell no posaria mai «comissaris lingüístics dins les escoles». És a dir que Inspecció educativa, que no té cap mirament a l’hora de fiscalitzar els deures laborals dels docents, o de fer-los omplir tota la paperassa d’una burocràcia inútil, es permet incórrer en un deixament de funcions quan es tracta de vetllar per l’aprenentatge del català.

Ens trobam, per tant, que les escoles i famílies han dit no al pla pilot d’elecció de llengua i sí a l’ensenyament en català, però si a partir d'ara no feim res el català continuarà anant pel pedregar. I així serà mentre partits polítics, sindicats i entitats cíviques consentin que Inspecció no faci el que li pertoca. O que el Govern no prengui mesures per assegurar l’aprenentatge del català, tal com li obliga l’article 20 de la Llei de Normalització Lingüística. I és que de vegades sembla que l’objectiu no és la normalització del català, sinó llevar el PP per tornar a posar el PSOE. El mateix PSOE que durant vuit anys no va fer complir el Decret de mínims, ni va recuperar el Servei d’Ensenyament del Català, ni va preparar els mestres per no girar la llengua dins l’aula.

Per cert, el nou cap d’Inspecció educativa és el sr. Gabriel Timoner Sampol i el recentment nomenat director del IAQSE és el sr. Fernando Bonnín Roca.

 

Publicat a Diari de Balears el 5 d'octubre de 2024