No falten cases, sobra gent

 

Darrerament hem pogut llegir a la premsa que a les Balears farien falta entre 16.000 i 40.000 habitatges, la quantitat depèn de la font, per fer front a una demanda disparada per la immigració. El problema és que encara que es fessin totes aquestes cases, cosa que està per veure, i sense entrar en si els preus serien assumibles o no, aviat serien insuficients. La població s’ha duplicat en quatre dècades, hem arribat als 1.238.812 habitants i l’INE, que ens observa amb lupa com a colònia d’Espanya a explotar que som, calcula que n’hi haurà 234.643 més en quinze anys.

Els apologetes del creixement pel creixement, que semblen més preocupats per aconseguir mà d'obra barata que pel drama humà d'haver d’abandonar la terra natal, o pels motius que enfonsen els països d’origen en la misèria, al·leguen que hem de menester gent que véngui de fora a fer feina per poder pagar les pensions. Això pot ser cert a comunitats amb poca ocupació, com Astúries o Galícia, on hi ha ràtios de 1,43 i 1,58 treballadors per cada pensionista, segons les dades de la Seguretat Social. Però no és el cas de les Balears, on a principis de setembre teníem oficialment 652.289 treballadors, la major xifra de la història, per a 185.992 pensionistes. Això són 3,5 cotitzants per pensionista, que superen de llarg el mínim de dos recomanat pels experts. I aquest desequilibri territorial anirà a més si ens atenem a l’Eurostat, que preveu que l’any 2050 la mitjana espanyola serà d’un sol treballador per pensionista. Davant aquest horitzó no costa gaire endevinar d’on sortiran els doblers per pagar els jubilats espanyols. Si Espanya pot fer equilibris amb el límit de dèficit que li imposa la Unió Europea és perquè les Balears, Catalunya i el País Valencià l’apuntalen econòmicament. Aquests tres territoris tenen unes balances fiscals negatives amb l'Estat del 14,20%, 8,70% i 6,32% dels seus PIB respectivament, i a tall d'exemple l’any passat se’n van anar de les Balears cap a Madrid 5.227 milions d’euros per no tornar.

El problema de l’habitatge a ca nostra no s’arregla construint més obra nova, ni consumint territori, ni cedint terrenys que estaven destinats a serveis públics, ni creixent en altura, ni reconvertint botigues en xibius, com ha decidit el govern de Marga Prohens en una fugida cap endavant. S’arregla comandant a ca nostra. Només amb un autogovern real, és a dir un estat propi, es pot regular la immigració, posar fi a l’espoli fiscal que ens ofega, invertir en habitatge públic, diversificar l’economia, reduir la mà d’obra barata, generar feines qualificades i evitar l’emigració dels nostres graduats universitaris.

Amb el poder polític i econòmic d’un estat també podrem prohibir la venda a especuladors estrangers i a no residents, tal com fan les illes Åland, Malta i Dinamarca. Ja ha quedat clar a bastament que Espanya no demanarà mai aquesta excepció a la Unió Europea, perquè aplicar-la li comportaria perdre una font d’ingressos fiscals. I amb la gestió de la riquesa que generam, que ara se’n va a pagar les autopistes radials de Madrid, l’AVE i els negocis fallits de Florentino Pérez, podrem incentivar la sortida al mercat de les més de 105.000 cases buides detectades per l’INE. Només es tracta de llevar-nos les clucales, ser conscients que Espanya ens du al desastre i avançar cap a la independència i l’estat propi.

Josep Palou
Membre de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca

Publicat a Última Hora el 23 d'octubre de 2024