El passat 28 de juliol, el vicepresident del Govern, Antoni Costa, celebrava en un article a Última Hora
el nou reglament fiscal del REB, que segons ell «culmina una
reivindicació unànime», i agraïa al Govern espanyol la feina i la
predisposició per consensuar el text. Anem a pams i vegem si n’hi ha per
justificar que el PP, per una vegada, barati les garrotades al PSOE per
lloances i felicitacions.
L’esmentat reglament, en resum,
permetrà deduir fins a un 80% de la quota íntegra les quantitats que les
empreses dediquin a invertir a les Illes, i bonificarà amb un 10% els
beneficis de la producció de les activitats agrícoles, ramaderes,
industrials i pesqueres, que pot pujar fins al 25% si han incrementat la
plantilla. Tot plegat, segons les declaracions del delegat del govern
espanyol a les colònies, Alfonso Rodríguez, suposarà un estalvi de 210
milions d’euros, que repartit entre les 118.000 empreses i autònoms de
les Balears surt a una mitjana de 1.780 €. La xifra parla per sí sola.
Mentrestant
continuarem sense un IVA propi reduït, a diferència de les Canàries i
Ceuta i Melilla, que el tenen cedit íntegrament i poden decidir el tipus
de gravamen. Les Canàries, a més a més, apliquen una reducció fiscal
del 50% a la producció, el doble de la màxima a les Balears, i poden
incentivar fiscalment les empreses de sectors que contribueixin a
diversificar el model productiu, clau de volta per combatre el
monocultiu turístic.
Les Canàries, per la condició de regió
ultraperifèrica, gaudeixen d’una compensació de fins el 100% del cost
del transport de mercaderies. Aquesta mesura no és traslladable a les
Balears amb la legislació actual, però Europa també admet ajudes al
transport dins el seu territori en determinats casos, com el programa
Marebonus a Itàlia. A les Balears, en canvi, les ajudes es veuen
limitades per la regla de minimis, que el Govern espanyol es nega a
renegociar amb la UE tot i les reclamacions de patronals, sindicats i
entitats econòmiques i socials.
Això és tot el que dóna de si el
nou reglament. Hem esperat gairebé tres dècades una part fiscal que ha
resultat ser un fiasco, i que s’afegeix a altres gols que Madrid ens ha
ficat per l’escaire, com la data de caducitat del REB el 2028, la
dependència dels pressuposts generals anuals de l’Estat i la inclusió
dels doblers pendents del conveni de carreteres.
Mentrestant el
sistema de finançament ens continua penalitzant i les balances fiscals,
implacables, se’n duen cada any cap a Madrid el 14,2% del nostre PIB per
no tornar: 5.227 milions d’euros el 2023. Es miri per on es miri, les
floretes del Sr. Costa al govern de Pedro Sánchez i Yolanda Díaz només
es poden entendre per la necessitat de vendre com un èxit el resultat de
les negociacions
i per pur espanyolisme. Però la crua realitat de les xifres demostra,
una vegada més, que l’Espanya del PP i PSOE, l'Espanya espoliadora i
colonial, no té remei.
Josep Palou
Membre de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca
Publicat al diari Última Hora el 2 d'agost de 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada